Va participar en el concert benèfic “Jazz i bombolles de sabó” el novembre de 2011 a CosmoCaixa.

Gràcies a la Fundació per donar-me l’oportunitat de conèixer i treballar amb persones fantàstiques!Tot el meu amor i energia perquè hi hagi més oportunitats de projectes comuns!

Un gran plaer compartir amb tota la gent de la Fundació Finestrelles l’encís de les bombolles de sabó. Vostre, Pep Bou

Veritablement el meu pas per la Fundació Finestrelles ha significat obrir els ulls a una tasca que no té preu. Donar-se, entregar-se literalment a persones amb discapacitat per millorar la seva qualitat de vida tal com ho feu és envejable, i tant de bo aquesta tasca que feu tingui cada cop més ressò a la nostre societat excessivament egoista. Visca la Fundació Finestrelles i de passada la meteo!

Quan signo els meus autògrafs al final escric “de tot cor”. Així veig jo Finestrelles : de tot cor!

Va participar el març de 2008 en el recital commemoratiu dels 30 anys de la Fundació.

Ex jugador de futbol en el Futbol Club Barcelona.

Per a l’Orquestra Barcelona Filharmonia i per a mi mateix ha estat un autèntic privilegi posar la música al servei del benestar de les persones que ho necessiten. Agraïm de tot cor a la Fundació Finestrelles que ens hagi donat l’oportunitat de participar amb el nostre petit gra de sorra en una tasca tan noble i imprescindible com la que duen a terme. Per a nosaltres va ser una experiència colpidora que guardem com un tresor als nostres cors i que esperem tornar a reviure aviat. Felicitats i per molts anys!

Meteoròleg i actualment cap de meteorologia de Televisió de Catalunya. Va col·laborar amb la Fundació Finestrelles en el Sopar 5 estrelles per captar fons per a diferents projectes de la Fundació.

“He fet varies un espectacle per donar suport a la Fundació i en totes dues he tingut la mateixa vivència. He sentit l’agraïment de debò. No parlo de l’agraïment que, si tens sort, el públic t’acostuma a fer notar amb aplaudiments, parlo d’un agraïment que transmeten els ulls esbatanats que em miren sempre des de les primeres files durant l’espectacle, i que confirmen les enormes i franques abraçades que sempre rebo dels qui hi són asseguts, un cop acabada la funció. Com si jo, pel simple fet de ser allà, ja fos un amic íntim, com si sense conèixe’ns de res em donessin un xec en blanc d’amistat i d’afecte. Com si m’acceptessin sense reserves i em fessin un dels seus. I quan sento això, inevitablement penso que, en el terreny de la bondat i de l’afecte, nosaltres som més discapacitats que ells.”

Va ser el protagonista de l’acte benèfic de la Fundació el novembre de 2010.